Els dies anteriors a aquest seminari vaig estar rumiant què era el que recordava de l'escola. Però l'única cosa que em venia al cap era les poques responsabilitats que tenia.
Aquella va ser la millor etapa de la meva vida, on realment era feliç, sense problemes i preocupacions de cap mena.
Però quan vam començar el seminari i cadascú va explicar les seves vivències, els mètodes educatius que utilitzaven els seus professors, vaig adonar-me de que allò que havia pensat no era realment el que volia la Imma.
Però gràcies als meus companys vaig tornar enrere, i vaig recordar moments feliços, moments tristos, moments divertits i no tant divertits.
Però el que si que vaig recordar va ser les excursions que fèiem al Montseny per la castanyada, m'agradava m0lt anar amb els meus companys a jugar allà.
També vaig recordar una professora que vam tenir amb jornada reduïda. Era una professora molt afectuosa, però un dia ens va comunicar que tornaria l'altre professora i que no la tornaríem a veure. Va ser un moment molt trist, però tot i així vam fer una festa de comiat. Ens va donar una carta a cadascú dels alumnes explicant com s’havia sentit aquest any amb nosaltres, va ser un moment que mai oblidaré.
També vaig recordar les mascotes, les colònies, els carnavals,...
Després d'aquesta reflexió només he pensat que tant de bo pogués tornar enrere, perquè realment va ser la millor època de la meva vida.
Aquella va ser la millor etapa de la meva vida, on realment era feliç, sense problemes i preocupacions de cap mena.
Però quan vam començar el seminari i cadascú va explicar les seves vivències, els mètodes educatius que utilitzaven els seus professors, vaig adonar-me de que allò que havia pensat no era realment el que volia la Imma.
Però gràcies als meus companys vaig tornar enrere, i vaig recordar moments feliços, moments tristos, moments divertits i no tant divertits.
Però el que si que vaig recordar va ser les excursions que fèiem al Montseny per la castanyada, m'agradava m0lt anar amb els meus companys a jugar allà.
També vaig recordar una professora que vam tenir amb jornada reduïda. Era una professora molt afectuosa, però un dia ens va comunicar que tornaria l'altre professora i que no la tornaríem a veure. Va ser un moment molt trist, però tot i així vam fer una festa de comiat. Ens va donar una carta a cadascú dels alumnes explicant com s’havia sentit aquest any amb nosaltres, va ser un moment que mai oblidaré.
També vaig recordar les mascotes, les colònies, els carnavals,...
Després d'aquesta reflexió només he pensat que tant de bo pogués tornar enrere, perquè realment va ser la millor època de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada